Encarnats, posseïts. Menjadors de carn, famolencs, lliures. L’encarnat com a color per a ressaltar entre la multitud, que ens porta en un viatge temporal per a transformar-nos i viure una altra realitat, més enllà d’una dimensió subjectiva o plana. Incitar el pensament, provocar les relacions amb una acció que se sosté en una freqüència transgressora, amb un punt de vista fictici on no es revela el real sinó el contrari. On està, llavors, el real? es pregunta Tono Arias en un incansable esforç per treballar -sempre- des d’una posició que li permeti interrogar-se davant el món. La construcció d’un particular relat visual sobre la forma i el color li porta a petites seqüències, narracions breus, haikus imaginaris. Un discurs obert a la interpretació de l’espectador. Fotografies al marge de l’explícit que intenten atreure, murmurar. Imatges imprevisibles que vibren en un camp magnètic entre la mirada i el món.

@tonoarias_