SÍ QUIERO és una publicació a cavall entre l’autobiografia i el manifest feminista. El relat es construeix a través d’una ficció escrita en primera persona i il·lustrada sempre amb la recreació d’imatges d’arxiu. Són vuit històries de vida de dones al llarg de tres generacions. Els seus testimoniatges serveixen per a mostrar com ha evolucionat l’ideari femení; els seus anhels, els seus referents, les seves passions, des dels anys trenta del segle XX al moment actual, marcat per un canvi de paradigma en el concepte de gènere.

El desafiament de SI VULL ha consistit a trobar objectes i imatges que il·lustrin de manera versemblant la narració. He seleccionat i recreat nombroses imatges per a poder construir aquests imaginaris únics que donen vida a cada capítol. Per a arribar a aquests imaginaris he investigat les ciutats on transcorren les històries, he demanat que em descrivissin places per a recrear l’època, la història i la sensibilitat del mini univers que havia de relatar…

L’imaginari visual de SI VULL és de tot això i és de totes. Són imatges perdudes, són dones anònimes, són la meva mare, la meva àvia, les mares que van posar per a fotògrafs aficionats, són relíquies trobades, són els enderrocs, són els objectes perduts, els oblidats i guardats.

En cada capítol tracto l’arxiu amb una tècnica diferent. He intentat que la tècnica també atorgui valor i informació delicada per a enriquir la lectura. Per exemple, en Soltera, parlo de la solitud i de la invisibilització del treball domèstic i per això he retallat a la protagonista de les fotografies. La intenció d’aquesta acció era remarcar aquesta absència. La figura que il·lustra el capítol és una silueta en blanc, on sabem que hi ha algú, però ens falta reconèixer-la, ens falta el seu rostre i al final el que intento denunciar amb això és que el que ens falta és rescatar aquesta figura, dibuixar-la, per a dignificar-la.

SI QUIERO es una publicación a caballo entre la autobiografía y el manifiesto feminista. El relato se construye a través de una ficción escrita en primera persona e ilustrada siempre con la recreación de imágenes de archivo. Son ocho historias de vida de mujeres a lo largo de tres generaciones. Sus testimonios sirven para mostrar cómo ha evolucionado el ideario femenino; sus anhelos, sus referentes, sus pasiones, desde los años treinta del siglo XX al momento actual, marcado por un cambio de paradigma en el concepto de género.

El desafío de SÍ QUIERO ha consistido en encontrar objetos e imágenes que ilustren de forma verosímil la narración. He seleccionado y recreado numerosas imágenes para poder construir estos imaginarios únicos que dan vida a cada capítulo. Para llegar a estos imaginarios he investigado las ciudades donde transcurren las historias, he pedido que me describieran plazas para recrear la época, la història y la sensibilidad del mini universo que tenía que relatar…

El imaginario visual de SÍ QUIERO es de todo eso y es de todas. Son imágenes perdidas, son mujeres anónimas, son mi madre, mi abuela, las madres que posaron para fotógrafos aficionados, son reliquias encontradas, son los escombros, son los objetos perdidos, los olvidados y guardados.

En cada capítulo trato el archivo con una técnica distinta. He intentado que la técnica también otorgue valor e información sensible para enriquecer la lectura. Por ejemplo, en Soltera, hablo de la soledad y de la invisibilización del trabajo doméstico y por eso he recortado a la protagonista de las fotografías. La intención de esta acción era remarcar esta ausencia. La figura que ilustra el capítulo es una silueta en blanco, donde sabemos que hay alguien pero nos falta reconocerla, nos falta su rostro y al final lo que intento denunciarcon ello es que lo que nos falta es rescatar esa figura, dibujarla, para dignificarla.