Plegades. Creacions poètiques, il·lustrades i autoeditades

Plegades és un espai dedicat a la paraula, un refugi pels versos i dels plecs autopublicats en forma de fanzines. De la mà de diferents creadors/es ens endinsarem en els procesos creatius en que la literatura brolla; en forma de vers, de fanzine, de projecció… I a més…, micro obert, market de fanzines/autopublicacions

Participen:

Matissos

La literatura és un dels pocs espais on l’ésser humà pot expressar-se amb llibertat: un mitjà on cada “habitant” de la consciència pot trobar el seu joc. Sense discriminació per motius polítics, ètnics, econòmics, socials, d’orientació sexual, i sense importar el tipus de racionalitat, cada idea, cada sentiment, cada personatge o escena, té dret a existir-hi i a mostrar-s’hi tal com és.

El taller literari de l’Associació Sociocultural Matissos té l’objectiu principal d’oferir un espai de llibertat expressiva per al col·lectiu de persones amb diagnòstic de salut mental, així com un punt de trobada per a intercanviar idees i inquietuds, i un context de companyia, respecte i solidaritat.

@matissos8

Vigilia

Vigilia és un espai de trobada, reflexió i creació, que té com a objectiu facilitar vincles entre artistes i fomentar la creativitat. Creem des de diferents disciplines artístiques a partir de lectures crítiques.

Participarem al Plegades amb dues propostes:

📖 Mur de lectures i creació
Compartirem obres visuals on convidem el públic a recomanar-nos lectures a partir del que les nostres obres els evoquin.

🎤 Recital
Lectura de textos propis i fragments de llibres treballats a Vigilia, amb projecció de peces visuals multidisciplinars. Amb: Rafael Almendra-Pegueros, Alba Albet, Dulce Rivera, Sai Bella, Clara Vazquez, Alan Balzac, Judit Gil, laura aranda lavado

Ens reunim a Can Basté un cop al mes.

@colectivovigilia

Col·lectiu

La llavor d’aquest fanzine va ser un post compartit per l’editorial Imperdible a Instagram de l’Ana Orantes. En aquest post se la recordaba i al veure’l, jo també vaig recordar tot el que va suposar en la meva vida escoltar a la televisó, el mateix que nosaltres viviem a casa.

Mai li podrè agraïr el que va fer per mi, una nena que no entenia el que vivia, que no sabía que havien fet malament la seva mare i les seves germanes per viure dia si i dia també amb crits, cops… Aquell mateix dia, vaig escriure un poema i el vaig compartir amb l’editorial Imperdible, que el va publicar al seu compte d’Instagram.

Van passar uns dies, continuava pensant en l’Anna i la vaig dibuixar.

Vaig fer moltes vegades el mateix dibuix.

El nostre nexe d’unió va ser la llibreria @accioperiferica