HISTÒRIA de can basté
Can Basté és la construcció més vistosa del conjunt històric del carrer Pere d’Artés i una de les darreres masies que encara resten dempeus a Nou Barris. Com la capella de Santa Eulàlia i l’hostal de Ca n’Artés, es trobava a la vora de l’antic camí de Sant Andreu a Horta…
La història de Can Basté té més de tres-cents anys i ha passat per diverses etapes fins esdevenir l’actual centre cívic. Sobre una torre medieval, al segle XVII es bastí una masia de teulada central més elevada i dues de laterals més baixes. Donat que el seu propietari a finals del segle XVIII era Antoni Nadal, ric fabricant de peces de roba anomenades indianes, el casalot es coneixia a la contrada com a Can Nadal.
El nom actual del casalot procedeix del masover Pau Basté, que aleshores administrava la masia i les terres de conreu. En aquesta època l’edifici va tenir una profunda transformació per dotar-lo d’un aire senyorial i es va convertir així en un casalot quadrat amb una teulada de quatre aigües.
Es construí també en aquest moment el pont que l’uneix amb l’església, tot coincidint amb l’ampliació d’aquesta. Les façanes de Can Basté, del pont i de l’església es van cobrir amb esgrafiats de motius geomètrics d’inspiració clàssica. Aquestes millores i ampliacions van ser possibles gràcies a la prosperitat aconseguida amb la venda de vi, producte del conreu de vinya localitzada als voltants. A partir del 1866 es va habilitar com a rectoria de la capella, erigida en parròquia per donar servei a la població cada cop més gran de la barriada de Santa Eulàlia. A finals del segle XIX, el propietari era Pere Pous i Bases. Anys més tard, va passar al patrimoni de la família Marés, qui utilitzaria el casalot com a casa d’estiueig. Existeixen evidències que des de, com a mínim la dècada dels trenta, vivien quatre famílies a les antigues cavallerisses, cos exterior que voltava els baixos de la casa, ara ja desaparegut.
En aquest anys Can Basté hauria acollit també una escola de música.
El 1943 es adquirit pels Fargas, de Sant Andreu de Palomar. Hi viuran fins el 1955, quan es traslladen a Can Fargas (Horta). Posteriorment, hauria servit com a magatzem de flors artificials. L’any 1962 el mercat municipal de la Mercè va ser construït en terrenys annexes a Can Basté.
A partir d’aleshores Can Basté va entrar en un procés de ràpida degradació. Tot i així encara hi vivien als anys setanta algunes famílies al cos afegit dels baixos. . Van anar marxant, un cop l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el casalot.
El darrer habitant de Can Basté va ser el fill dels últims masovers, conegut pel veïnat com el Cigró.
L’edifici havia estat objecte d’una profunda remodelació per adequar-lo als nous usos. Les façanes del casalot i el pont es van restaurar. El cos que voltava els baixos va ser enderrocat i l’entrada principal va canviar d’ubicació (de Fabra i Puig al carrer Pere d’Artés).
La distribució interior i l’escala de pujada als pisos superiors va ser modificada. S’han mantingut elements originals com el vestíbul i el celler (actual sala Cava). Fruit de la reivindicació veïnal des dels anys setanta i de la voluntat del districte municipal democràtic per recuperar el patrimoni arquitectònic de Nou Barris, el centenari casalot es va convertir el 1995 en un centre cívic.
Actualment, està gestionat per l’associació Turó Acció Socio Cultural (TASC), i organitzen nombroses activitats socials i culturals de lleure i participació ciutadana. Els darrers anys han fet del centre cívic Can Basté un important espai de referència fotogràfica.
CARTA ARQUEOLÒGICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
